logodos12

12D.O.'s Botiga de les Denominacions d'Origen de Catalunya

Adreça:
Carrer Premses, 12

08800 | Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

e-mail:
info@12dos.cat

Telèfon:
605 13 40 30

 x 
Carret buit
 
 

Botiga a peu de carrer

Adreça:
Plaça de les Casernes 11

EMail:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Telèfons:

931 42 72 98 (Botiga)
605 13 40 30 (mòbil)

BOTIGA 12 D.O.'s
Plaça de les Casernes 11

 

08800 · Vilanova i la Geltrú    Barcelona

Generico

correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Diumenge, 17 Desembre 2017 20:03
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Agustí Torelló Mata Kripta BNGR

Vi escumós blanc

Varietats:
Macabeu, xarel·lo i parellada

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable, segona fermentació i criança en ampolla durant 96 mesos.

Celler : 
Agustí Torelló Mata

DO. Cava






Guia 2018:
Puntuació 9,54 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Amb tap de suro

Amb tap de suro Òbviament, moltes ampolles de vi fan servir el tap de suro.

Però en el cas del vi escumós, durant el període de criança l’ampolla es pot tapar amb un tap com el que porten les ampolles de refresc (tap corona) o bé amb un tap de suro, és a dir, com es feia tradicionalment als inicis del vi escumós català.

Cada vegada que veieu una ampolla amb el coll quadrat, doncs, no cal que us expliquin que fan la criança amb el tap de suro, perquè el tap corona no enganxa en aquest tipus de coll; només es pot tapar l’ampolla amb el tap tradicional de suro i una grapa o bé un morrió.

L’altra implicació d’aquest coll especial és que el remogut s’ha de fer en pupitre i el degollat s’ha de fer a mà sense congelar el coll de l’ampolla, un altre cop com es feia abans de l’aparició del tap corona.

A banda d’això, Kripta és famós per aquesta ampolla en forma d’àmfora, que el distingeix entre tots els caves com un dels pioners de l’alta gamma dintre de l’oferta del cava.

És un brut nature estricte sense licor d’expedició, clàssic i directe, amb els llevats molt presents i un caràcter sec característic.

L’autòlisi, és a dir, els aromes de la criança amb mares a dintre de l’ampolla, apareix principalment amb tocs de crosta de pa de pagès torrat i de mel, tot just abans dels cítrics que obren pas a un final extremament sec.

 

Dissabte, 16 Desembre 2017 15:43
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Metamorphika Sumoll Blanc Brisat

Vi blanc amb criança

Varietats:
Sumoll blanc

Elaboració : 
Fermentació en tina de terrissa, criança en bota vella durant 5 mesos

Celler : 
Celler Costador

DO. Catalunya






Guia 2018:
Puntuació 9,69 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Privilegis

Si com a elaborador ja és un privilegi poder fer uns pocs centenars d’ampolles amb vi d’aquest raïm, imagineu-vos el que significa poder tastar-lo.

De fet, només hi ha tres referències al món de vi fet amb raïm de sumoll blanc, i totes tres són catalanes, és clar. En aquest moment es localitza tota la vinya productiva d’aquesta varietat a la localitat de Salomó, però ens consta que un celler (Mascorrubí Heretat 1297) n’ha plantat no fa gaire, de manera que en poc temps podrem dir que la salut crítica del sumoll blanc es va recuperant a poc a poc.

El celler del qual us parlem avui és un rodamon de la vinya catalana.

Volta i volta per tot arreu, i quan una vinya li interessa mira de fer pactes amb el propietari per tal que deixi de portar el seu raïm a la pila de blanc de la cooperativa, on, en aquest cas, passa desapercebut per ser molt poca quantitat.

Així s’aconsegueix donar visibilitat a un raïm que des de fa uns deu anys sabem que existeix, gràcies al col·lectiu ja dissolt dels 10 sentits, els enòlegs que feien un projecte diferent cada any. Aquest és el valor immens d’unes poques ampolles; ho escrivim per contradir explícitament aquells “professionals” que sempre parlen amb un sentit economicista, de volum i facturació, en lloc de fer-ho amb l’esperit de la recuperació d’una identitat única de la vinya catalana.

Brisat vol dir que és un blanc elaborat com un negre, és a dir, macerant les pells a dintre alhora que fermenta. Veureu que el color us ho diu tot, daurat i amb l’aspecte d’un vi envellit, tot i que no ho és en absolut.

Aquesta maceració afegeix al vi una oxidació que li dona molta profunditat, fa la fruita blanca més madura i dolça (poma al forn, peres en almívar), potencia els llevats i l’aportació de l’entorn fent més paleses les herbes aromàtiques mediterrànies, i alhora l’originalitat, la potència i l’elegància d’uns cítrics molt amables que li treuen pes per mitjà de l’acidesa. Tot plegat un luxe i un privilegi.

 

Divendres, 15 Desembre 2017 14:30
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Rojalet Vi Blanc

Vi blanc

Varietats:
Macabeu, garnatxa blanca

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable

Celler : 
Celler Masroig

DO. Montsant






Guia 2018:
Puntuació 9,40 punts (sobre 10).

Què en pensem?

A banda

A banda de l’envàs, aquest vi us proposa moltes altres coses, com per exemple, un consum més sovintejat, com ara una copa de vi al dia amb un dels àpats, que els metges recomanen com a hàbit. I l’envàs no us ha de tirar enrere, perquè això no és un Tetra-Brik, sinó un bag in box.

Porta a dintre una bossa amb una aixeta, i és perfecte per tenir-lo a dintre de la nevera, o bé com a vi de la casa en establiments que el serveixin en una ampolla anònima, pròpia.

També us proposa la lògica d’un territori tan especial com el Masroig, un poble vinícola de mena, amb unes característiques prou especials per ser una mica diferent de la resta del Montsant.

Com que pertany a la part més càlida de la DO, les varietats més emblemàtiques de la zona són la carinyena negra i el macabeu, atès que la garnatxa (negra o blanca) prefereix una mica més de frescor en tenir el cicle vegetatiu una mica més curt.

I per acabar, el que us proposa també aquest envàs és des fer-vos de prejudicis que no tenen solta ni volta; és l’equivalent de quatre ampolles contingudes en un medi molt menys oxidatiu que potser no és tan bonic, però molt més eficaç en el cas que consumiu vi a diari.

Penseu que, un cop oberta, l’ampolla, tot i que de vegades ens condueix a descobriments interessants per la via de l’oxidació accelerada dels vins, no serveix per a vins de plantejament més immediat, com és el cas d’aquest d’avui; floral, lleuger però alhora potent, carregat de fruita blanca fresca, de llimones i aranges, i amb un punt d’expressió alcohòlica al final del pas per boca que ens recorda on estem, és a dir, al Mediterrani, al sud català.

 

Dijous, 14 Desembre 2017 14:41
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Blanc de Roure

Vi blanc amb criança en bota

Varietats:
Garnatxa blanca, macabeu, parellada i xarel·lo.

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable i criança en bota nova i vella durant 3 mesos.

Celler : 
L’Olivera

DO. Costers del Segre






Guia 2018:
Puntuació 9,58 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Les quatre

Els quatre raïms blancs més estesos per tota la geografia catalana són garnatxa blanca, xarel·lo, macabeu i parellada. Dels tres últims les xifres són molt altes, però es deu principalment al cultiu de raïm per a fer cava, amb productivitats força altes i sense la necessitat, normalment, de fer un gran vi d’aquell raïm, atès que es cull sense que hagi arribat a la maduresa total, per tal d’aconseguir més acidesa i menys grau, el que es necessita per poder completar la segona fermentació a l’ampolla, si pot ser, sense arribar als dotze graus. No hi ha cap vi tranquil que sigui una mescla de les quatre varietats llevat d’aquest que teniu aquí a l’esquerra. És un blanc especial, doncs, d’aquells que nosaltres en diem probables, atès que si a la vinya catalana aquestes varietats hi eren per tot arreu, és lògic pensar que era una mescla habitual en els vins del passat. És clar, ningú parlava de les varietats amb les quals havia fet el vi, així que és fàcil d’imaginar, però no de comprovar. Aquesta probabilitat li afegeix un punt d’interès a aquesta ampolla, més enllà de la perfecció tècnica que s’ha aplicat en la seva elaboració. De vegades us diem que ens agraden els vins amb petits defectes, amb espais foscos, però d’altres s’agraeix el resultat d’una feina impecable des del punt de vista enològic clàssic. Els temps demanen menys expressió de les aromes terciàries de la fusta i els enòlegs de L’Olivera ho interpreten correctament, així que trobareu la bota, però no abusarà de la vostra confiança, deixant pas a un vi potser indeterminat però original, atípic, carregat de fruita blanca madura (des de la pera fins el codony) i de cítrics barrejats i dolços; i també a una acidesa amable, i a un manat d’herbes aromàtiques entre les quals dominen els tocs anisats com ara el fonoll.

 

Dimarts, 12 Desembre 2017 23:59
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Pater 2014

Vi negre amb criança

Varietats:
Garnatxa negra.

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable i criança en bota durant dotze mesos.

Celler : 
Ficaria Vins.

DO. Montsant






Guia 2018:
Puntuació 9,78 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Ubicació

A l’hora de fer grans vins s’ha de saber que cal tenir en compte una sèrie de condicionants abans de tenir el raïm per fer-los. El primer de tot és triar d’on surt el raïm, i alhora determinar les raons per les quals ha de ser d’aquella vinya o vinyes, tot i que conceptualment és més fàcil que sigui d’una sola.

Després cal saber què fer-ne i com fer-ho, perquè si l’estil del vi final tapa la matèria primera, no paga la pena fer l’esforç de pensar tant per triar el raïm.

Però el més important és saber per què d’una vinya concreta i d’una ubicació determinada sortirà un gran raïm per fer un gran vi. En el cas d’aquesta vinya d’altura de La Figuera, els resultats venen avalats pel seguit d’anyades mantenint-se dintre de l’excel·lència, sempre amb els mateixos registres, però amb els canvis que es deriven de les tendències de vinificació.

Si tastéssiu ara un Pater del 2006 el trobaríeu massa enfustat, mentre que l’actual confia molt més en la capacitat del raïm d’expressar territori i anyada simultàniament i amb molta fidelitat i qualitat. La raó és que el cicle vegetatiu de la planta s’allarga per raó de l’altura, i per tant les maduracions són sempre òptimes. Per raó d’aquesta voluntat d’estar molt més a prop del raïm que de la fusta, es tracta d’una garnatxa excepcional entre les moltes que es fan a Catalunya.

És el que molts de vosaltres entendríeu com “vi”, és a dir, aquesta mena d’idea abstracta del que ha de ser el suc del raïm fermentat; directe i complex alhora, a l’atac sembla que faci ostentació de la seva capacitat d’arrodonir la fruita i els cítrics.

Els barreja de tal manera que pots parlar de préssecs i de mandarines, de mangranes i de taronges sanguines, de nespres i de confitura de llimones.

Curiosament, la fusta no intervé en el vi, no hi ha hagut transferència real d’aromes tampoc en aquesta anyada, i ja en van tres de seguides. Sembla que al celler li han trobat el punt a la relació entre aquest raïm excepcional i la fusta que li convé. Haurem d’inventar un premi a la regularitat per donar-li, si això s’allarga més anyades.

 

Dilluns, 11 Desembre 2017 23:00
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Pd’a Picapoll d’Acàcia

Vi blanc amb criança

Varietats:
Picapoll blanc

Elaboració : 
Fermentació i criança en bota nova durant quatre mesos

Celler : 
Celler Solergibert

DO. Plà de Bàges






Guia 2017:
Puntuació 9,48 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Experiència

Ara que fins i tot una compra qualsevol és una “experiència”, us en proposarem una de debò, una experiència formativa. Fa uns anys aquest petit gran celler del Bages va sorprendre tothom provant la resistència o, per dir-ho millor, l’adaptabilitat del picapoll blanc a la fusta. La majoria dels que ens dediquem al vi sabem que l’acàcia és una fusta força invasiva, i de fet, els primers Pd’a tenien tota una sèrie de registres de caixa de puros, de torrats, que cridaven l’atenció en uns moments en els quals tots pensàvem que calia explorar aquestes tendències, si més no. Ara, tot i que s’ha moderat molt la presència d’aquestes aromes terciàries en el vi, encara en trobem algunes, i per això us encoratgem a tastar-lo. El treball amb les mares ha aconseguit del vi un caràcter dens i untuós, que combinat amb l’estructura i el taní que la fusta ha afegit el converteix en un referent entre els vins blancs catalans. Però l’experiència que us regala aquest vi és la que correspon a la diferència entre el roure i l’acàcia pel que fa a la transferència d’aromes al vi. L’acàcia és més seca, més aromàtica, més fragant que la majoria dels roures. És interessant veure com complementa la potència i la maduresa d’aquest picapoll vell amb aquest to sec, afegint-li cos, tot i deixar un punt afegit d’aromes que us obligaran a imaginar la informació que hi ha al darrere de la fusta. Que tingueu una gran “experiència”, doncs.

Diumenge, 10 Desembre 2017 22:57
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Juvé y Camps Reserva de la Família Màgnum BNGR

Vi escumós blanc

Varietats:
Macabeu, xarel·lo i parellada

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable, segona fermentació i criança en ampolla durant 36 mesos.

Celler : 
Juvé y Camps

DO. Cava






Guia 2017:
Puntuació 9,59 punts (sobre 10).

Què en pensem?

El clàssic de Nadal

Una icona dels lots, dels regals als metges qui els agrada el cava, a l’advocat que us ha tret d’un compromís, al senyor notari, o potser al director de l’oficina del banc que va aconseguir que us donessin un préstec.

És l’ampolla resistent a la invasió dels Rioja quan arriben aquestes dates, en les quals, encara, molts de vosaltres no penseu en vi català per als dies més assenyalats, llevat d’una ampolla de Juvé y Camps Reserva de la Família.

Si esteu encara en aquest cas, us recomanem dues coses: d’una banda, actualitzar- vos i jugar una mica amb aquesta columna, amb el cellerer del vostre barri, per explorar una mica altres mons com ara el del vi tranquil català (s’anomena vi tranquil al que no té bombolles); i de l’altra adonar-vos que si sou quatre o més és millor que agafeu un màgnum abans que dues ampolles, atès que fa més patxoca i evoluciona millor.

Què us hem de dir del brut nature número u en vendes? És sec però amable, poc afruitat (poma, pera), té un punt cítric (llimona, aranja), i tendeix a certa lleugeresa molt agradable i directa.

També trobareu aromes de la criança en ampolla com ara brioix, llevats, la crosta torrada del pa de pagès, un toc de pastisseria, tot ben ordenat dintre d’un conjunt harmònic.

Hi ha molta experiència al darrere per fallar el tret, és una garantia per deixar tothom content abans d’obrir l’ampolla i també després de baixar-la. Parleu amb el vostre cellerer, segur que té alguna sorpresa com aquesta a la rebotiga.

 

Divendres, 08 Desembre 2017 10:42
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Reserva Particular de Recaredo BNGR

Vi escumós blanc

Varietats:
Xarel·lo, macabeu.

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit d’acer inoxidable, segona fermentació i criança en ampolla durant 126 mesos.

Celler : 
Celler Recaredo

DO. Cava






Guia 2018:
Puntuació 9,64 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Història viva del nature

Entre les referències històriques del vi escumós català trobem aquesta, una de les icones del brut nature a nivell mundial des del 1962.

Fixeu-vos que és el mateix any en què comença l’expansió del cabernet sauvignon i el merlot a Catalunya, fet que deixa clara l’existència de diferents interpretacions del fenomen del vi català: si una vessant tirava cap a una modernització mal entesa que aportés un rendiment immediat, l’altra volia establir els paràmetres d’una categoria que, vint anys després, es consolidaria com l’opció més interessant per al cava de qualitat.

Des del primer moment sembla que van voler comercialitzar el cava que els agradava, amb el purisme més clàssic i més absolut, intentant transmetre un concepte après al mateix celler mentre passaven les anyades; les dues varietats més fortes del cava aguanten criances llargues i en garanteixen els resultats, sense afegir sucre i fent la criança en ampolla amb tap de suro.

Això implica que el degollat es fa a mà, a l’antiga, tot fent un procés completament manual que a Recaredo afecta totes les ampolles que surten del celler. Com la resta dels caves de la casa, és fàcil de reconèixer: després d’un toc lleuger que aporta la macabeu, d’un punt de mel que combina amb un altre de floral i cítric, de seguida ensenya els llevats i l’autòlisi (pa torrat, brioix), una bombolla fina i força present, i una boca llarga, però regular i canviant alhora, que conté tots els elements d’un nature de gran volada.

Per entendre els fonaments del cava de qualitat cal acostar-se a ampolles com la d’avui, potser perquè sense elles no seria possible haver arribat a cap conclusió més o menys col·lectiva.

 

Dimecres, 06 Desembre 2017 23:26
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Vi d’Altura Les Tosses

Vi negre amb criança en bota i en foudre

Varietats:
Carinyena negra.

Elaboració : 
Fermentació en dipòsit de ciment, criança en bota vella i en foudre durant 18 mesos.

Celler : 
Terroir al Límit.

DOQ. Priorat






Guia 2018:
Puntuació 9,62 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Secrets públics

El sector sempre ha dit dels vins que deriven temàticament de la renaixença del Priorat als anys 90 que són excel·lents, sí, però que no són fàcils d’entendre ni de consumir, atès que la concentració d’aromes i l’estil mateix de vinificació - que tendeix a la sobremaduració - fan que no sigui un vi de consum precisament.

Per això sempre s’ha dit en petit comitè (la premsa mai ha gosat escriure-ho, ni de bon tros) que són vins dels quals no s’acaba mai l’ampolla si no és entre molta colla.

Els vins dels nous temps demanen més frescor, menys potència, més arguments; però a la vegada són menys hiperbòlics, més subtils, més elegants, i més propers. Per treure l’entrellat d’alguns vins del Priorat s’ha de tenir la llengua com una retroexcavadora, per tal de baixar quatre nivells per sota de la fusta que carrega el vi de torrats, de cacaus, de vainilles, i tres més per anar més enllà de les aromes de fruita assecada al sol; només després d’això trobaries algun tret diferencial entre dos vins clàssics del Priorat, però hem de tenir en compte que durant molts anys ha estat la fórmula guanyadora, així que probablement haurem d’esperar uns anys per tal de veure més exemples de vins que capgiren aquests plantejaments, com fa Les Tosses amb els seus dos petits secrets públics.

Descarregar el vi del que naturalment ve del raïm només es pot fer d’una manera, que és avançant una mica la verema.

Només una mica, per tal d’evitar la sobremaduració, per evitar un excés de potència i de calidesa, convertint-les en frescor.

Després, si realment es vol conservar aquesta frescor, llavors és interessant renunciar a la pràctica habitual i gairebé general a Catalunya; castigar la carinyena negra amb una càrrega de fusta desmesurada. Si no es fa això, si es fan servir foudres i botes velles, el resultat és completament diferent: no cal que us el descrivim gaire, només cal que tingueu present que és un vi que ha obert una tendència nova entre les carinyenes negres del sud català. El preu que tant us espanta és una anècdota comparat amb aquesta fita.

 

Dimecres, 06 Desembre 2017 09:12
La Guia
de Vins de Catalunya

El llibre anual de
referència del vi català
Des del 2008

La Guia tria “El vi del dia”

Que pot ser blanc, rosat, negre, escumós o dolç, pels lectors de

Un recorregut pel territori per mitjà dels vins elaborats només amb varietats tradicionals i històriques de la vinya catalana.

Per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo producte

Fotografia del Vi del Dia

Vi Dolç Natural de Garnatxa 2011

Vi dolç negre

Varietats:
Garnatxa negra

Elaboració : 
Verema tardana, fermentació en bota oberta, criança en bota vella durant quatre anys.

Celler : 
Vinyes Domènech.

DO. Montsant






Guia 2018:
Puntuació 9,18 punts (sobre 10).

Què en pensem?

Dolç negr

De vins dolços negres no n’hi ha gaires a Catalunya; entre els més emblemàtics trobem el Dolç Mataró d’Alta Alella i el Pansal del Calàs de Celler Capçanes, però hi ha vins de panses entremig que reclamen el seu lloc, com ara aquest que ens ocupa avui.

Primer de tot cal dir que, encara que sigui amb el risc que els senglars se’l mengin, el raïm es queda a la vinya gairebé fins que fa pansa, ben entrat el mes de novembre. Així s’aconsegueix una concentració de sucres molt alta, tant que no cal gairebé apagar el vi per tal de preservar-los, atès que els llevats no són capaços de consumir- los.

A més, entre el raïm escollit per fer aquest vi dolç hi ha una part de garnatxa peluda, una varietat que té la particularitat de fer que els trets característics de la garnatxa s’arrodoneixin i tinguin un punt com de vellut, molt suau i constant a la boca.

Quan el tasteu trobareu aquesta regularitat, l’absència dels excessos d’expressió que molts dolços pateixen, per exemple, amb el sucre. Tot això tenint en compte que es tracta d’un vi que treballa gairebé amb panses; és a dir, amb material molt i molt dolç.

Per això aquest equilibri entre uns factors i els altres és el més sorprenent, més encara en un vi dolç negre. I és que llevat de les excepcions esmentades, l’equilibri i l’harmonia no són les virtuts més habituals en aquest tipus de vi.

A banda d’això hi ha nabius, maduixetes i prunes negres, tocs de cirera i un record d’aromes torrades al final, tot esperant que les aneu a buscar de glop en glop.

 

Pàgina 1 de 59

Trobeu-nos a Facebook

Segueix-nos en Facebook, trobaràs moltes més coses per a tu.

Segueix-nos

DESCOBREIX-NOS  

Call Center

Si ens necessiteu contactar-nos

Truqueu!

vols ajuda?