logodos12

12D.O.'s Botiga de les Denominacions d'Origen de Catalunya

Adreça:
Carrer Premses, 12

08800 | Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

e-mail:
info@12dos.cat

Telèfon:
605 13 40 30

 x 
Carret buit
 
 

Botiga a peu de carrer

Adreça:
Carrer de les Premses, 12 bis

EMail:
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Telèfons:

931 42 72 98 (Botiga)
605 13 40 30 (mòbil)

BOTIGA 12 D.O.'s
Carrer de les Premses 12

 

08800 · Vilanova i la Geltrú    Barcelona

D.O. per D.O. Estat actual, per Jordi Alcover

D.O. per D.O. Estat actual, per Jordi Alcover (12)

En Jordi Alcover ens comenta la seva visió actual de cada Denominació d'Origen (D.O.)

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:16

DO DOQ Priorat

Escrit per

DOQ Priorat

Si s’havia establert un concepte de “Clàssic Priorat” en els darrers vint-i cinc anys, està en hores baixes. Aquells vins que eren producte d’una barreja entre vinya vella autòctona i vinya jove forana, que patien d’un excés de concentració i terciaris i d’una indefinició varietal que desorientava a tothom, cada vegada són menys. El Priorat busca frescor i proximitat, sense renunciar als trets característics que sempre l’han definit: mineralitat, potència, grau i fruita assecada al sol. Ara, però, fins i tot hi ha qui aconsegueix que aquesta fruita sigui fresca: tornen les garnatxes joves com la de Scala Dei, els vins de veremes més verdes com ara els del Dominik Huber, canvia l’esperit dels grans vins com succeeix amb el Mas de la Rosa. Molts altres intenten fugir de la llicorella, fent vins de certa alçada procedent de vinya vella plantada en argila. L’avantguarda del Priorat va per aquí, sense renegar de la fusta però sí d’un estil Parker que ja és història.

 do estatactual priorat2Per la part més mundana dels vins del Priorat, sovint es ressent del fet que molt del cabernet i del merlot que hi ha plantat hi va a parar allà. És quan apareixen els vins de cinc varietats (garnatxa negra, carinyena, merlot, syrah, cabernet sauvignon) que no tenen cap altre sentit que ser consumits tot pensant que es tracta d’un priorat, quan en realitat es tracta d’un recurs del celler per anar fent. Aquests vins han de desaparèixer quan abans millor.

El futur passa per empeltar molta vinya forana cap a garnatxa, carinyena o potser blanc. Els cupatges de garnatxa blanca, macabeu i de vegades Pedro Ximénez (considerada autòctona especialment als voltants de Poboleda, on porta un parell de segles donant collita) cada any produeixen vins més sorprenents i imaginatius, dignes de ser comparats amb els millors blancs del món. El Consell Regulador n’és conscient, però encara hi ha certa resistència i l’ús excessiu de fusta als vins negres és moneda de canvi habitual en un tast de vins del Priorat: són excel·lents, però molt sovint el vi està massa tapat per la barrica. Coses a corregir; sempre és bo que n’hi hagi.

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:14

DO Terra Alta

Escrit per

DO Terra Alta

La collita 2013 no ha estat fàcil per a tots els cellers. Alguns no l’han patit tant i han assolit i superat els nivells d’altres anys, i d’altres no han reeixit amb un raïm que potser no estava a l’alçada. La Terra Alta té un patrimoni varietal espectacular, centrat en garnatxa blanca, carinyena negra i garnatxa negra: no destaca només en blancs, sinó també en monovarietals negres, com ara Finca La Personal (Edetària), Señora Carmen (Vins del Tros), Finca Morenillo (Celler Piñol), que són escassos però excepcionals. Bons vins negres de cupatge també  n’hi ha uns quants, en especial els de Bàrbara Forés, Celler La Fou o Celler Piñol.

Si bé el problema varietal no existeix en una dimensió tangible a la Terra Alta, cal preguntar-se perquè Celler Batea fa un vi que es diu Tipicitat. És important pensar al voltant del que els noms dels vins contenen, perquè de fet és revelador. I ja posats a fer, la pregunta és òbvia: què hi pinta la chardonnay en un lloc on hi ha el 80% de la garnatxa blanca plantada a tot el món?

 

do estatactual terraalta2

Gandesa, Bot, Corbera, Batea, Sant Salvador d’Horta, La Pobla de Massaluca,etc.. les cooperatives són el pulmó de la Terra Alta, el lloc on surt el gruix del raïm amb més dignitat que a moltes altres zones de Catalunya. Val a dir que Gandesa, després d’un període en el qual els vins es van situar en el mercat català amb certa força, està en un moment de canvi que sembla una mica arriscat. Bot, amb la idea de concentrar la producció de vins de qualitat a la DO Terra Alta, sembla que té projectes engrescadors pel futur. Corbera evoluciona molt positivament, començant a deixar de banda l’esperit de ser tot just un bon vi per convertir-se en alguna cosa més. I la trajectòria de Batea es fonamenta en una gran selecció del raïm que entra, però en gammes d’accés de gran qualitat com ara Vallmajor.

La Terra Alta té un present i un futur espectacular; només una collita difícil com la 2013 pot portar una petita davallada que molts corregeixen amb molta més selecció del raïm i amb menys ampolles, com ha de ser.

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:13

DO Tarragona

Escrit per

DO Tarragona

Després de molts anys d’indefinició i d’un intent de centrar el discurs en la sumoll negra per enfrontar el futur amb una idea fixa, sembla que quatre cellers aconsegueixen despuntar. Un d’ells fa temps que té un munt de fe en els seus vins; Mas del Botó hi creu amb tota l’ànima, i els seus vins han demostrat que envelleixen bé. A més, l’evolució en tots aquests anys ha deixat de banda cabernet, merlot i syrah per concentrar-se en les vinyes més velles. Altres dos, Molí de Rué i Mas Bella, sembla que apunten maneres de cara al futur, amb blancs, rosats i negres molt més que dignes o correctes, que són els adjectius que es fan servir quan els vins són dolents de mena: es tracta de vins que estan a un pas de l’excel·lència, perquè de fet per estar-hi de ple dret només cal trajectòria. El darrer, Celler Pedrola, encara no està a aquest nivell, però la millora creixent any rere any el porta a aquest lloc en un parell d’anys. Molta feina per fer per tal de donar sentit a una DO que el busca de fa temps, però que està lligada de mans per la gran producció d’alguns cellers i de cooperatives que aposten més per la quantitat que per la qualitat. Hi ha llum, però, cosa que no es podia dir fa un parell d’anys.

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:10

DO Pla de Bages

Escrit per

DO Pla de Bages

Dues coses dibuixen la història de la DO Pla de Bages: la primera, una enyorança d’un passat recent en el qual la vinya hi era molt present fins que el tèxtil es va emportar la mà d’obra. La segona, una replantada que va arrabassar amb bona part del que quedava d’aquest passat. La decisió en aquell moment era clara: calia apostar per un futur dedicat a l’exportació, tenint en compte que climàticament, el Bages s’acosta més a les condicions idònies per plantar les varietats foranes globalitzades. Així, el fet és que és al Bages on els vins de cabernet sauvignon o merlot tenen la regularitat i la qualitat més alta de tot Catalunya.

 

 do estatactual pladebages2En blancs, però, es va deixar espai a la picapoll blanca. Ara per ara, tots els cellers la treballen en monovarietal o en cupatge, i ha esdevingut la icona de la identitat dels vins del Bages mentre els cellers anaven preparant els seus racons de recuperació varietal: Abadal amb la seva col·lecció Paisatges 1883 (Mandó i Sumoll), Oller del Mas amb el seu compromís amb la picapoll negre, i Solergibert amb dos vins de sumoll excepcionals que ha preparat des de fa uns quants anys i que no ha tret fins que no ha tingut la seguretat total de que coneixia la varietat com per treure cada any el millor que pugui donar.

 

Conscients que el gran moment de les foranes ha passat, al Bages hi ha una reforma tranquil·la que ha de deixar un testimoni d’aquesta etapa. Alguns dels vins que se’n fan ara s’ho valen, però la resta ha de fer un canvi per recuperar el discurs que el mercat vol escoltar. Aquest consell regulador té el mèrit d’haver estat el primer en reivindicar i recuperar una varietat autòctona i posar-la al mateix nivell que les grans foranes internacionals, de manera que s’ha guanyat tota la confiança possible en el resultat final.

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:08

DO Penedès 2016

Escrit per

DO Penedès

Fa deu anys les coses eren ben diferents pels cellers de la DO Penedès. Encara venia la idea de que els vins del Penedès eren molt més elegants i fins que els de la resta de les contrades catalanes, on la fortor i el grau eren la norma. El secret? La perfecta adaptació dels varietals forans, dels quals havia fet bandera durant tants anys, i que des d’aleshores han proliferat arreu del territori català.

És ben cert que el Penedès ha estat la porta d’entrada de tota una manera d’entendre el negoci del vi. El client vol sorpreses? li donarem, doncs: el mercat internacional vol vins semblants als francesos, però més econòmics? No hi ha problema en donar-li. S’autoritzen les varietats i se’n fa vi del que calgui. Aquesta mentalitat va funcionar des dels inicis dels anys 80 fins al final de la primera dècada del XXI, i des d’aleshores les coses han canviat força. Més des dels cellers que des del consell regulador, la realitat s’ha imposat i els elaboradors han pres consciència del que en realitat estava passant: estaven -encara es fa- fent rèpliques d’un material francès, sempre consolidat a un altre preu i amb una altra DO al darrera al mercat internacional.

Fa uns set anys va sortir a la llum el Pla Estratègic del Penedès. Concentrava tota l’energia en la xarel·lo com a varietat pròpia i gairebé exclusiva de la comarca, deixant de banda tota la resta de qüestions varietals que s’hauria de resoldre a llarg termini, potser confiant en que el mercat seria el que propiciés els successius canvis en el llistat de tipus de raïm admesos.

D’aquella proposta en queda l’esperit, perquè l’equip actual de la DO té el seu propi full de ruta. Val a dir que tenint en compte la dimensió i la importància estratègica d’aquesta DO, els canvis van a bon ritme, i també que el consell regulador segueix una estratègia que considerem encertada: començar per prestigiar una part petita de la producció de la DO (els vins escumosos) per tal d’aplicar després els canvis que hagin assolit l’èxit a la resta del vins emparats per la DO. Cal paciència, doncs, per veure els resultats a curt termini, i sobre tot cal adonar-se que el nivell de disbarat era molt gran com per arreglar-ho en quatre dies. També cal ser conscient que els canvis que s’apliquin a una petita part no poden anar fil per randa a la resta, atès que els interessos que apareixeran en el seu moment demanaran una negociació llarga i difícil.

 

do estatactual penedes2

 Quedarà una petjada important d’aquesta etapa francòfila del Penedès. Ningú no s’ha de lamentar de que sigui així, si al final el resultat té prou identitat com per no haver de dir que el tret diferencial d’aquesta DO és la diversitat, atès que són conceptes contraposats. Significativament, fa molt de temps que no se sent aquesta frase, que abans era la frase que més es feia servir en matèria de promoció. Ara la força està a la xarel·lo, que atreu l’I+D de molts elaboradors en desenes de vinificacions diferents; en la xarel·lo vermell, que treu el cap amb força i reivindica el seu espai; en la macabeu, que encara que sigui amb poques mostres deixa anar tot el seu potencial; i en negres, la sumoll és la gran revelació dels darrers anys (Can Ramon, Heretat Mont-Rubí, Jané Ventura, Can Ràfols dels Caus...). Hi ha altres opcions, com ara en alguns indrets la garnatxa negra (Finca Viladellops, Parés Baltà) o l’ull de llebre. A Albet i Noya tenen una gran confiança en la belat, una varietat trobada i recuperada del no-res, sense que s’hagi tingut notícia de la seva existència fins fa uns anys. Cal esperar per veure quina d’aquestes opcions ha de ser la tria de la majoria de cellers a l’hora de fer vi negre, però cal fer-ho assumint que el Penedès no és el millor lloc de Catalunya per fer vi negre.

 

No només hi ha molt potencial pel futur: la qüestió és que històricament és una regió puntera, que marca tendència, que influeix en totes les altres perquè econòmicament és molt potent. I per tant, els canvis que es puguin produir al Penedès -tal com ha passat els darrers cinquanta anys- seran probablement model de comportament per a molts cellers de la resta del territori. En aquest sentit, la responsabilitat és doble: i abans de fer qualsevol pas, el consell regulador n’ha de ser conscient de la transcendència que les seves decisions han tingut en el passat més recent.

Dissabte, 27 Febrer 2016 11:02

DO Montsant 2016

Escrit per

DO Montsant

La trajectòria fulgurant, però segura, de la DO Montsant des de la seva fundació fa 15 anys, no ha de sobtar ningú: el creixement del número de cellers inscrits ha fet que molts joves tornin a la comarca a treballar en la seva pròpia empresa, i això ha aixecat no només el Montsant, sinó també el Priorat.

Si bé a l’inici els vins van ser mal interpretats pels comercials que els venien arreu, ara l’argument comercial ja no es lliga al prestigi de cap altra DO propera. Ara els vins del Montsant tenen entitat pròpia, la gent els consumeix perquè han copsat la seva qualitat i també una relació qualitat-preu normalment avantatjosa pel consumidor. Pel que fa a la gamma alta, han aparegut alguns vins que han esdevingut icones del vi català, com el Teixar o el Pater, grans garnatxes negres velles i especials. També del no res hi ha hagut qui ha fet una gran feina, com ara Acústic Celler. I els cellers cooperatius que fan una tasca impressionant i d’un detall impensable fa vint anys, quan es vinificava tot junt: Capçanes, Masroig, Ulldemolins i Cornudella són quatre pilars sense els quals la DO trontollaria.

do estatactual montsant2

En els darrers tres anys la presència de cabernet i merlot als vins negres ha minvat o fins i tot desaparegut: tot i que es confia plenament en la syrah per “modernitzar” els vins, o bé per afegir color i notes de fruita negra de bosc, violeta i regalèssia, que sembla que agraden força als consumidors. A nosaltres ens cansa veure que tothom fa el mateix, però sabem que més tard o més aviat també acabarà aquesta dèria.

El blanc al Montsant és escàs, però excepcional. Normalment basat en garnatxa blanca, pot ser complementat amb el cupatge tradicional amb la macabeu. A segons quins pobles, fins i tot, la macabeu és majoritària, com ara El Masroig. Els treballs d’Orto Vins, de Vinyes Domènech, de Mas de l’Abundància o de Venus la Universal en són el testimoni cada any d’aquesta excel·lència en vins blancs, més concentrada i característica que en els vins negres pel fet que hi ha poques referències de vi blanc, però la majoria de qualitat excepcional. Raó de més per desterrar la chardonnay del reglament com a varietat admesa.

Dissabte, 27 Febrer 2016 10:57

DO Empordà 2016

Escrit per

DO Empordà

És la gran esperança del futur més proper del vi català, juntament amb Terra Alta i Montsant. L’Empordà ens ofereix la feina impagable de tres cellers, ara mateix, que aposten per les varietats tradicionals en vies de recuperació i per l’exploració any rere any de diferents maneres de vinificar el raïm excepcional d’algunes vinyes velles. Són poques ampolles, sí, però tots els V’dO de Vinyes d’Olivardots, els Microvins de La Vinyeta o els Singulars de Mas Llunes són una via oberta per reinterpretar l’Empordà i la seguretat pel consumidor de que no es perdran aquestes varietats que fan vins excepcionals. D’altres, com Celler Martí Fabra, Cellers d’en Guilla, Celler Can Sais i, amb un tarannà una mica més eclèctic, Celler Arché Pagès, consoliden una tendència creixent cap a la qualitat i la autenticitat dels vins que en fan.

UN paràgraf apart mereixen els dolços. Els moscatells clàssics fets, la majoria, pel mètode de l’apagat, és possible que resultin massa dolços pel gust que impera avui en dia: tot i que no s’entén, perquè tot va carregat de sucre al cistell de la compra. Pel que fa a les garnatxes, les de solera són un patrimoni compartit amb la Catalunya Nord, on ens porten un munt d’anys d’avantatge en el camp comercial a l’hora de vendre aquests conceptes. Les soleres que estan per descobrir encara han de sortir quan abans millor, però mentrestant cal destacar les més importants: Masia Pairal Can Carreras, Marià Pagès, Sols, Mas Llunes, Cellers d’en Guilla, Agrícola de Garriguella, Perelada 12 anys, Celler Cooperatiu d’Espolla, etc...

El món cooperatiu té bona salut a l’Empordà. Sobre tot tres cellers són els que tenen més empenta: Empordàlia (Pau, Roses, Vilajuïga), Agrícola de Garriguella i Celler Cooperatiu d’Espolla. La progressió qualitativa de Garriguella és no només ràpida, sinó també interessant: pel que fa a Espolla, és impressionant la feina que fan amb varietals gairebé perduts, oferint vins de consum fàcil i ràpid fets amb varietals tan escadussers com la carinyena blanca.

El Consell Regulador té un problema amb aquesta varietat que resol amb elegància. Quan un bodeguer fa un vi amb aquest raïm, li ha de posar C. Blanca, o Blanc de vinyes velles, o no especificar la varietat directament, atès que a Brussel·les no consta en el llistat de varietats conegudes i acceptades per ser plantades en territori europeu.

El gran motor econòmic de la DO, Perelada, sempre haurà de tenir vins de tota mena: però val a dir que els varietals tradicionals (Perelada Garnatxa Blanca, Cigonyes Blanc, Finca La Garriga Samsó,etc...) són vins dels quals cal que el celler estigui ben orgullós. I l’excel·lència tècnica és el denominador comú de tota la gamma, però es molt motivador el gir cap a material autòcton, perquè pot indicar un canvi de tendència als reglaments per tal de posar-hi més ordre, si més no el mateix que cal a la majoria de les DO catalanes.

Dilluns, 01 Febrer 2016 10:54

Costers del Segre 2016

Escrit per

 

DO Costers del Segre

Quan es parla d’aquesta DO sempre es diu que produeix vins continentals: nosaltres pensem que el resultat, massa sovint, són vins que podrien tenir l’adjectiu d’experimental. La selecció varietal, la majoria de les vegades, és voluntàriament erràtica; i pocs cellers tenen el senderi que cal a l’hora d’elaborar el vi.

Nosaltres pensem que aquesta DO s’ha de refundar tota; ara per ara, Mas Blanch i Jové, Bodegas Costers del Sió, L’Olivera o Celler Lagravera són les més centrades i coherents: entre la resta, destaca la feina de Tomàs Cusiné, però peca d’un eclecticisme que li resta credibilitat. Val a dir, però, que la millora dels vins de Raimat en els darrers tres anys és un fet: es tracta d’una millora tècnica, no conceptual, però al cap i a la fi és una millora.

Cal fer un apunt a part per parlar de la “vinya de muntanya”. Alguns cellers d’aquesta DO parlen de que cal recuperar aquests espais en els quals s’havien plantat ceps en temps passats: cal deixar clar que aquests temps eren de bonança excepcional, concretament el període comprés entre 1870 i el final de la crisi de la fil·loxera. Llevat que es tornin a donar unes condicions tan especials com aquelles, no té sentit anar-se tan amunt a plantar ceps. Menys encara si es vol justificar l’acció pel canvi climàtic, atès que en acabat, les varietats que es planten allà a dalt són de clima fred, perquè si es planten les tradicionals no maduren mai.

Cal una revisió dels principis de la DO Costers del Segre: ja fa anys que cal. No serveix dir que els vins són bons, o especials, o continentals dins el ventall de les DO catalanes. Cal que se’ls doni una raó varietal, històrica i lligada al territori. Altrament la personalitat dels vins de la zona és massa diversa, i diversitat i Denominació d’origen són termes contraposats, són gairebé antònims.

Dilluns, 01 Febrer 2016 10:37

D.O. Conca de Barberà 2016

Escrit per

DO Conca de Barberà

Com és comú a moltes DO catalanes, a la Conca de Barberà hi ha un fenomen que dibuixa el futur; la trepat negre. Apta per vins espumosos, rosats, blanc de noirs i negres, en deu anys ha demostrat el seu potencial, la seva versatilitat, i la gran possibilitat de fer I+D amb ella. Cal destacar els treballs d’una cooperativa com la Vinicola de Sarral amb el seu vi d’agulla, els de l’Agrícola de Barberà de la Conca amb el primer trepat negre  sense fusta que va sortir al mercat (Cabanal), i sobretot l’actual avantguarda del trepat vinificat en negre: Carles Andreu, Gatzara, Molí dels Capellans, Mas Foraster i l’acabat d’arribar Cellers Domenys. Aviat arribaran el que ara són encara proves de cellers emblemàtics de la DO, que estan començant a prendre contacte amb el descobriment més important del vi català aquest segle XXI.

do estatactual concabarbera2

En blancs, cal destacar tres vins que fan palès per on han d’anar les coses: Josep Foraster Macabeu, Carles Andreu Parellada i Sanstravé Finca Gasset Muscat. És cert que hi ha cellers que són encara aliens a aquesta revolució: però és un fet incontestable que les varietats foranes no poden competir no només pel que fa a qualitat, sinó tampoc pel que fa a discurs o a identitat territorial. Fora bo que tothom comencés a posar fil a l’agulla: com hem dit abans, en zones petites els canvis són més efectius i ràpids, i poden servir de model per ser aplicat a altres contrades.

Dilluns, 01 Febrer 2016 10:35

D.O. Cava 2016

Escrit per

 

DO Cava

Les coses no han canviat gaire pel que fa als productes d’aquesta DO. Tot i que és molt jove, el modus operandi portava molts anys funcionant quan va constituir-se el Consell Regulador, i la majoria dels cellers elaboradors tenen un llibre d’estil propi que canvia molt poc any rere any.

El Cava, per definició i per esperit, va néixer a l’ombra del champagne. Però cal deixar clar que no hi ha cap altre vi escumós al món que faci servir el mètode tradicional sense que la seva base varietal no sigui la mateixa trilogia de l’escumós francès. El cava, doncs, treballa molt majoritàriament amb varietats tradicionals catalanes, i només una petita part empra chardonnay o pinot noir, autoritzades des de 1990 pel Consell Regulador.

Les ofensives recents des d’altres DO tenen fonament en les carències que la gran producció genera en un sector que sempre demana, per part de les empreses més petites, altres marges i preus i un altre tractament del que necessita el gran volum. El Cava necessita regular més el seu producte, fer que doni més garanties al consumidor: obligar a que l’elaborador detalli l’anyada si no es tracta d’un cava que faci servir vins de reserva, i a que faci constar la data de degollament de l’ampolla. Les mesures adoptades fins ara, que veuran l’aplicació a l’inici del 2016 a les primeres ampolles, van en la bona direcció: però la veritable reforma pendent és fer que tothom hagi de especificar l’anyada del vi base i la data de sortida del producte al mercat.

Cal també fer evolucionar alguns conceptes: no és cert que els caves d’empreses petites siguin millors que els de les grans produccions: un altre cop el tasta cegues traurà de dubtes a qui n’estigui convençut. Molts caves “artesans”, com la gent els anomena, pertanyen a empreses que no tenen vinya, que compren bons vins base i que fan un gran producte, però que tenen molt poca “artesania” a dintre. També cal revisar aquell vell hàbit de molts cavistes, de posar al millor cava que fan, al més car, una mica de chardonnay o de pinot noir (si és rosat); darrera d’aquest hàbit hi ha tota una tradició de menystenir el raïm local que potser cal posar al dia.

Per acabar, cal dir que el Cava és l’únic vi escumós del món que suporta perfectament l’absència de sucre afegit en el degollament; és a dir, que és l’únic que pot anar pel món dient que és brut nature, que només té de 0 a 3g/l de sucre afegit, i que dietèticament és molt més saludable que molts altres i més natural. No sé què esperen els cavistes per fer servir l’argument.

Trobeu-nos a Facebook

Segueix-nos en Facebook, trobaràs moltes més coses per a tu.

Segueix-nos

DESCOBREIX-NOS  

Call Center

Si ens necessiteu contactar-nos

Truqueu!

vols ajuda?