Des del trepat de la Conca de Barberà fins a la Garnatxa blanca de la Terra Alta. Hi ha territoris que encara són purs, estem parlant de l’associació territori, varietat, tradició. Les varietats autòctones conformen el territori.
Tenim zones del nostre territori on encara es poden tastar una gran quantitat de vins elaborats amb les varietats tradicionals de la zona. Aquest és el cas de la DO Conca de Barberà i el de la DO Terra Alta. El pas del temps no ens ha deixat masses zones on el raïm que s’hi conrea i els vins que en resulten responen a la tradició i cultura locals. Aquestes dues D.O.’s han fet els deures i han engegat un segell que identifica inequívocament que el raïm és certament d’una única varietat i que és característica del territori.
La DO Terra Alta va ésser la pionera en idear i posa en pràctica el segell dins de la DO i que certifica que el 100% del raïm que es troba doncs de l’ampolla és garnatxa blanca 100%. Val a dir que aproximadament el 30% de la producció mundial de raïm de garnatxa blanca es troba concentrat a la Terra Alta. Després de 10 anys de vigència del segell, la protecció i difusió d’aquesta singularitat és ara un dels pals de paller de la DO i una garantia pel consumidor.
Tot seguit va ésser la DO Conca de Barberà que decidí atorgar el segell Empremta Trepat el qual torna a identificar els vins de la DO elaborats al 100% amb aquesta varietat tan singular i pràcticament només conreada en aquesta DO. El trepat és una varietat que ha tingut resiliència en aquest territori doncs ha estat tant raïm de taula com raïm per fer vi. Per les seves característiques se’n feien vins rosats (bona acidesa, baix grau alcohòlic i poc taní) i ha sigut comprat massivament per elaborar caves rosats cosa que ha aferrat encara més el seu conreu. Fou el celler Carles Andreu qui decidí fer el primer vi negre modern (l’any 2004) a partir de les vinyes més velles del seu terrer. Com és natural, en primer terme va ésser trencador i va anar contra corrent del què hom esperava d’allò que ha de ser un gran vi, doncs en resulta un vi amb poc color, de poca intensitat i d’escàs grau alcohòlic. 20 anys després podem dir que la Conca de Barberà s’identifica amb aquesta varietat i que aquesta conforma la singularitat local de la DO, juntament amb la parellada i el macabeu. Trobem una gran quantitat de vins negres de trepat que són lleugers, afruitats i fàcils de beure i que són una gran aportació als vins negres catalans.
Ambdós models d’èxit cal repetir-los! Un bon exemple n’és la Denominació d’Origen Tarragona, que fa ben poc ha apostat per la varietat macabeu. És una de les varietats més esteses dins d’aquestes contrades i podríem dir que tots els cellers el tenen com a element comú. En poc temps veurem els resultats. És una bona aposta, doncs és una varietat amb què sempre s’han fet grans vins i una de les grans a territori català. Se sol associar amb la garnatxa blanca en territoris com el priorat i el Montsant i la terra alta, també a l’Empordà. Heu d’estar atents a l’incitava i sobretot practica-la fent-vos amb unes quantes ampolles dels diferents cellers que conformen la DO i tastant-les. Només així us podreu fer a la idea del recorregut de la varietat. Si ho feu us prometo una cosa, no us avorrireu gens si no més a viat a l’inrevés, veureu les diferents cares del macabeu; serà una passada.
